Hola, què tal?
Ara que arriba setembre, volia escriure un post sobre la gestió del temps que fem a casa i les nostres rutines.
Soc conscient que aquest tema és molt particular, ja que moltes vegades les nostres rutines familiars depenen dels nostres horaris laborals, que moltes vegades tenen poc o gens en compte la nostra conciliació familiar (això donaria per a tot un post).
En el nostre cas, tots dos treballem en educació. Així que, entre setmana, la nostra rutina comença aviat al matí i això condiciona els horaris al vespre. Com a família, hem decidit que, de moment, el Pere ni la Valentina no facin cap extraescolar a la tarda ja que això faria que arribéssim a casa més tard i valorem molt que, després de passar tantes hores fora de casa, ens quedi una estoneta de compartir abans d'anar a dormir.
A casa ens agrada sortir el cap de setmana a la natura o amb la caravana a càmpings, així que els nens no paren, són molt actius i quan no estan jugant a futbol, fan bici o bàsquet, badminton, natació, running, trekking... no considerem que els calgui practicar cap esport entre setmana. Pel que fa als idiomes, ens encanta veure com socialitzen amb altres nens d'altres països als càmpings i s'acaben entenent; però la clau, per nosaltres, és que el temps que dediquem a consumir audiovisuals, el fem en família i en anglès (sempre que sigui possible); des de petits ho vam instaurar així i n'estan acostumats. A més, com que ens veuen que nosaltres també consumim versions originals, entenen que és el normal.
L'únic que tenim en ment, si ells ens ho demanen, i haurem de valorar com ho encaixem a les nostres rutines, és la música... ja veurem...
En un dia normal, abans de les 6 ja som a casa. Quan arribem, el Pere i la Valentina saben quines són les seves tasques: desfer la motxilla, preparar-se agafar del congelador l'esmorzar per l'endemà (un dia a la setmana, fem entrepanets per a tota la setmana i els congelem), portar la roba a la rentadora i anar a la dutxa. No us enganyaré, sovint els he d'anar empaitant perquè ho facin. El truc és evitar convertir-me en un lloro que repeteix tota l'estona el mateix i, en lloc d'això, acompanyar-los.
Mentrestant, el David es posa amb el sopar. Amb el pijama ja posat, cap a les 7, dediquem una estona a fer alguna activitat junts de joc relaxat. A poc a poc, hem anat substituint el bany per la dutxa, ja que triguem menys i podem aprofitar per fer altres coses, com, per exemple, ara que els dos estan en plena floració de la lectura, dedicar una estona cada dia a acompanyar-los amb els seus primers llibres que agafen de la biblioteca escolar.
Parem taula entre tots i a les 19.30-20h estem sopant. Per als sopars, utilitzem força la Thermomix, ja que hi ha moltes receptes fàcils i saludables que no requereixen de molt de temps o fem sopars senzills. Per postres, alternem uns dies iogurt casolà amb mel i muesli i altres, fruita. Aprofitem el sopar per mirar-nos als ulls els 4 i comentar com ha anat el dia. Sempre és un moment molt bonic per compartir experiències. Des que eren nadons hem menjat junts els 4 perquè educar amb l'exemple sempre és més fàcil: per aprendre a menjar, per menjar variat, provar coses, aprendre a fer servir els coberts, demanar les coses amb educació, etc. Per poc que pugueu, feu els àpats junts, els beneficis en són molts.
Cap a les 20-20.30h els acompanyem a l'habitació, llegim un conte i els diem bona nit. Les rutines ens han regalat que el moment d'anar a dormir sigui natural, ràpid i feliç. Si no estan gaire cansats, com que comparteixen habitació, es queden uns minuts parlant de les seves coses, encara que normalment cauen rendits en pocs minuts. Nosaltres acabem de recollir la cuina i preparem alguna cosa per l'endemà.
A partir de les 20.30-21h és el nostre moment de parella, de compartir converses d'adult a adult, de veure aquella sèrie que ens ha enganxat, de llegir una estona i fer-nos un cafè o un Matcha al sofà. El nostre moment de compartir el nostre dia a la feina, parlar de la propera escapada, o els plans del cap de setmana. És el nostre moment de continuar fent parella, i per a nosaltres és sagrat!
Ens anem al llit abans de les 23h perquè sempre intentem dormir les nostres 8 hores per estar de bon humor i amb energia. El despertador ens sona cap a les 6:30 i els nens es desperten sols cap a les 7 i ens preparem per a un altre intens dia.
Com us deia al principi, els horaris depenen de molts factors i moltes vegades no és a les nostres mans canviar-los.
Nosaltres sempre havíem estat més diürns que nocturns i els nostres amics s'estranyaven quan els dèiem que sopàvem i ens anàvem a dormir aviat. Així que, quan vam augmentar la nostra família, no va ser difícil integrar-los i crear una rutina compartida. A Pere i Valentina, com a tots els nens, la rutina els dona seguretat.
Però també és veritat que les rutines no entenen de caps de setmana, així que els dissabtes i diumenges els nostres dies també comencen molt aviat.
Aprofitem per esmorzar tots quatre tranquil·lament, sense presses (moment que no compartim entre setmana). Mentrestant, ens preparem pel pla del dia, deixem el dinar a mig fer i cap a les 10 estem fora si no és que hem sortit amb la caravana. Tornem a casa sobre la 1 per dinar i després fan (o fem) una migdiada. La veritat és que ara que ja no fan migdiada, hem instaurat el "moment de relax individual" i cadascú tria el seu espai, agafa un llibre o joguina i està una estona llegint tranquil·lament o entretingut amb puzles. A les tardes, veiem una pel·lícula tots junts, juguem a jocs de taula o ells organitzen el seu joc a la playroom o fem alguna sortida a l'skateparck o algun pla fora. Intentem combinar els caps de setmana a la natura amb els plans més culturals de teatre, festivals, museus, etc. i els dies de calma casolans.
Les rutines tampoc entenen de vacances, així que seguim matinant. Però començar el dia tan aviat ens dóna la possibilitat de visitar llocs gairebé sense gent, evitar les cues en les hores més caloroses, etc
Crec que cada família ha de trobar el seu ritme i rutines, però és important tenir-ne. Els horaris no es poden canviar de nit al dia. Els canvis han de tenir en compte la nostra pròpia realitat. Però nosaltres seguim alguns tips que ens segueixen ajudant:
- Less is more.
Si hem de fer moltes coses al final anem amb pressa a tot arreu i amb la sensació de no gaudir de res. Així que preferim renunciar a extraescolars, si això ens dona més calma cada dia en arribar a casa. O renunciar a esmorzar tots junts entre setmana si això fa que puguem començar el dia tranquil·lament sense presses ni nervis pels embussos o per perdre el bus. Cadascú esmorza a l'escola en arribar.
- Energy Givers - Energy Takers
Una de les coses que ens ajuda a continuar creixent com a família és eliminar aquelles actituds o rutines que ens resten i centrar-nos en activitats que ens sumen molta energia positiva: escoltar música, cantar, deixar-nos portar ballant, llegir, passejar per la platja, respirar aire pur, tenir flors i plantes a casa, cuidar-les amb cura... I fer-ho sense pressa, gaudint del moment i sent conscients del que estem vivint.
@_youthclub
- Saber què volem canviar i no tenir por del canvi.
Fa uns anys, fèiem la compra setmanal a grans supermercats i vam veure que no era el millor lloc per anar amb nens perquè es produïen situacions que no ens feien sentir bé com a família. Així que el David o jo ens escapàvem, en ficar-los al llit a la nit, a fer la compra o la fèiem online. Però no ens agradava que no poguessin participar d'una activitat de casa tan important com fer la compra, així que el setembre del 2019 ens vam proposar deixar d'anar als grans supermercats i intentar comprar-ho tot pel barri. La veritat és que el canvi ha valgut molt la pena. La pagesa ens explica les fruites i verdures de cada temporada, la fornera ens dóna a tastar tot tipus de pans artesans i a la floristeria aprenem d'olors i colors. També hem fet passos de gegant cap al zero waste gràcies a una botiga del barri de productes a granel i ecològics, etc.
En el nostre cas, pensar en les coses que no ens aporten al nostre dia a dia i valorar quines són les nostres necessitats com a família, han estat sempre el primer pas per començar a canviar. No es poden modificar les rutines de cop i tot canvi té el seu procés, que sempre és el més enriquidor.
Viure d'una manera més conscient ens ajuda a entendre la nostra realitat i millorar-la. Si us animeu a anar canviant algun dels hàbits o rutines que no us fa sentir bé, m'encantaria saber-ho.
Comments